dilluns, 12 de maig de 2014

6. La senyora de'n Tous- Silvia Armangué Jorba

Fa moooolts anys, vivia a Manresa una dona molt rica, cèlebre per la seva supèrbia. El seu palau del Born era atapeït de luxosos mobles i  bibelots de terres exòtiques, i les cambres sumptuoses eren a petar de vestits luxosíssims, pells precioses i joiells d'or i filigrana encastats de maragdes, robins, brillants puríssims i perles d'ultramar. A banda de vanitosa, la senyora d'en Tous era gormanda: aviciada en el menjar, res no li era prou bo; vanament carros plens de gambes en gel arribaven des de Palamós, o de Vic les botifarres més esponeroses; el vi del Penedès no la satisfeia, ni l'aromàtic formatge de la Cerdanya. Va desbaratar la fortuna en capricis, i caigué en la misèria, i un dia pidolant, una dona li donà tres nous i un tros de pa. I diuen que es lamentava:

Si hagués sabut el bo que és, el pa amb nous,
 ara encara fóra la senyora d'en Tous.

  
Quixe suculent de poma amb nous i panses

Ingredients:

Pasta de full refrigerada
3 ous
1 iogurt natural i/o l'equivalent a nata líquida per cuinar
Dues o tres cullerades grans de sucre
1 poma grossa
Un grapat de nous trossejades
Un grapat de panses
Mig gotet de vi dolç per remullar les panses
Pela ratllada de llimona
Canyella en pols
Una mica de farina (si és necessari per espesseir )

Es fa així de fàcil:

Es posa el forn (dalt i baix) a 220 graus. Recobrim una safata de forn (la vora no ha d'alçar més de 4-5 cm) de paper d'alumini i a sobre la pasta de full, i en un bol a part, batem els ous, el sucre, el iogurt ( i/o la nata) les nous, les panses en vi dolç, ratlladures de pela de llimona (al gust), i la poma ( pelada i trossejada en llenques d'uns 2 cm i molt primes, perquè es faci bé). Ha de quedar una pasta una mica espesseta; si quedés líquida, hi afegim una mica de farina. Ho posem dins el motlle, i al forn. Quan el ganivet surt net del farciment ( 25-30 minuts aprox.) ho traiem i hi escampem canyella per sobre per fer bonic. Es deixa refredar del tot per desemmotllar i servir.


Silvia Armangué Jorba

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada